Les paraules de la Victòria Vigué  durant el Dinar en Família

Benvingudes famílies, patronat, amics, voluntariat, germanes, personal de la casa, que us trobeu a casa vostra, a Cals Avis.

Avui, un any més, celebrem el dinar de família de Cals Avis. Una festa que ens aplega al voltant d’una de les expressions més genuïnes de vida i de relació: la taula. A la taula, no només tenim cura de la nostra vida en el simple fet de menjar, sinó que, a més, ens relacionem. La taula va unida al fet de fer-se com a família i, per tant, com a persones. La taula va associada a compartir la paraula. Paraula que és relació. Ho portem a dins. La taula ha estat sempre un element humà de primer ordre.

Avui, doncs, la família de Cals Avis compartim la taula, això és, la paraula dels uns amb els altres que ens possibilita donar sentit a la nostra vida. Que la paraula ens faci lúcids i lúcides. Que la paraula ens doni serenor en la vellesa i en la capacitat d’acceptar el que en cada moment la vida ens proposa amb decisió, valentia i sentit comú. La paraula que la taula ens porta, la paraula de la mirada, la paraula de la trobada ens ajuda a donar sentit a cada etapa de la nostra vida. Ho fem en l’acceptació joiosa que la vida declina. Per a nosaltres és temps d’un dia a dia que se’ns presenta amb els seus reptes i que volem encaixar des dels aspectes més positius, amb tota serenor, en la pau en l’ànima.

Ajudem-nos a fer-nos grans. Els més joves –sou els néts i nétes– preparant-nos-hi acompanyem els nostres avis. No sabeu pas com us estimen, us troben a faltar i no us podeu imaginar com de feliços estan quan sou amb ells. Sabem que també estimeu els avis, encara que a voltes us costa d’expressar-ho. Els de mitjan edat –sou les filles, els fills, els nebots i les nebodes– ajudeu-los a anar encaixant els reptes que la vida els proporciona, acompanyeu-los en el moment de prendre el camí més adequat en les cruïlles de la vida. Creieu-me: ser amb els avis us fa més bé a vosaltres del què us podeu imaginar. Us ensenyarà a aprendre de la vida. A ells els doneu seguretat en un moment de confusió mental com pot ser la vellesa i vosaltres apreneu una lliçó de vida que us farà més humans. Que la paraula compartida converteixi la nostra casa en una llar. Que el nostre cor es mantingui bategant; que el nostre cos, actiu; que el nostre esperit, ben alt.

Donem valor a la vida de família. Valorem els moments de joia, que ens preparen per quan els moments no són bons. Estiguem amatents a aquells que passen per un mal moment i que necessiten un somriure i un gest d’ànim. Acollim, siguem amables; mostren altruisme i humanitat envers tothom.
Ets tu que converteixes cada dia la teva vida en una riquesa que s’escampa als altres. Som nosaltres els qui trobem un sentit a la vida.